dilluns, 21 de març del 2011

Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps

Parèmia: Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps.

Explicació: Supersticions sobre les tempestes. Un cop fet el mal, és inútil voler-hi posar remei.

Origen: Els pobles germànics ja veien en les tempestes quelcom de sobrenatural i les atribuïen al seu déu Donnar. Amb l'evangelització, els déus pagans, les bruixes i el dimoni van prendre el lloc al déu Donnar i des d'aleshores l'home veu en les tempestes un poder tenebrós que l'arrossega cap a la superstició.
A Catalunya, com a més arrelada queda la superstició de tocar a mal temps. El poble creu que quan veu una nuvolada que porta pedra, si toquen les campanes de l'església abans que aquesta entri al terme, desapareix. La campana simbolitza el predicador i la seva duresa representa la inflexibilitat.
També a Catalunya hi ha molt arrelada la creença que les pedregades les porten les bruixes i per això toquen a mal temps, per espantar-les

Diu Ginestà Punset:
Els antichs Germànics ja veyan en las tempestats quelcom de sobrenatural y las atribuhian al poder del seu dèu Donnar. Mes tart cuan caygueren, víctimas de la predicació del Evangeli, els déus pagans, el dimoni y las bruixas prengueren el puesto al déu Donnar, y desde allavors l'home no vegé en las tempestats sino un poder tenebrós y feréstech que l'arrossegá irresistiblement cap á la superstició.
Moltas son las que tením á Catalunya referents al temporals, pero la mes arrelada, si be va desapareixent, es la del tocar á mal temps.
Creéncia és del poble que si cuan se veu una nuvolada que porta pedra, se tocan las campanas de l'iglesia y s'exposa el Santíssim Sagrament, avants de que aquesta entri en el terme, desapareix.
Segons els canonistas la campana es el simbol del predicador y sa duresa representa la inflexibilitat y el valor del encarregat d'ensenyar l'Evangeli (Diccionari Enciclopédich, tomo 4rt., plana 352 columna primera).
Ën algunas campanas antiguas, segons diu el senyor Inocencio, de Burgos, hi havia vist grabat lo següent:
«Llamo á los cristianos
espanto los demonios
y ahuyento los nublados.»
Tenim que en molts punts de Catalunya creuhen que la pedregada la portan las bruixas. Estant en aquesta creéncia y sapiguent que la campana predica l'Evangeli y per lo tant espanta als dimonis que es lo mateix que diguéssim las bruixas, no es estrany que las toquin per allunyarla.
Esplicat el perque de tocar á mal temps sols falta sapiguer, per tenir el modisme, que la pedregada sempre es dolenta pe'ls camps y espatlla las viandas y per lo tant que es inútil tocar las campanas per anar contra ella cuan ja ha passat.
Per aixó s'usa el modisme de que després de cayguda la pedregada tocar á mal temps per denotar que un cop está, fet el mal es inútil volguerhi posar remey.
Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 9 (Barcelona, 9 d'agost de 1900), pàg. 140.

1 comentari:

Puigmalet ha dit...

Aquest costum supersticiós durà (i al Prat es feia), fins que s'adonaren que tocant les campanes s'atreien els llamps. Cap al XIX deixaren de fer-ho, crec.