Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?

«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:

«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»

Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:

• treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
• treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?

«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».

Nota¹: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota²: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota³: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font: Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

1. A Albatera qui té un ull és l'amo
2. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
3. A cent anys, coteta verda
4. A la Rambla!
   
5. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
   
6. A mansalva
   
7. A perdiu per barba i peti qui peti
8. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
9. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
   
10. Acabar com el rosari de l'aurora
11. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
12. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
13. Això sembla la gotera del convent
14. A la lluna de València
    
15. Al juliol la garrofa porta dol
    
16. Algú ha portat òlibes a Atenes
17. Als cornuts els picava el front
18. Altre gall li cantaria
    
19. Anar a can Felip
20. Anar a fer punyetes
    
21. Anar a tocar ferro
22. Anar amb el vestit d'Adam
23. Anar de vint-i-un botó
    
24. Anar xino-xano
    
25. Ara li fan el mànec
26. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
27. Brillar per la seva absència
    
28. Buscar-li tres peus al gat
29. Calçar-se les sabates
    
30. Can Seixanta
31. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
    
32. Caure d'oros
33. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
34. Com el Vallès no hi ha res
    
35. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
    
36. Com si em diguessis Llúcia
37. Contra el rosari de l'aurora
38. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
    
39. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
    
40. Descobrir la sopa d'all
41. Desperta ferro!
    
42. Donar les absoltes
    
43. Donar més voltes que el vint-i-nou
44. Els reganys de la vella i els dies de la vella
45. Enganyar com un xino
    
46. Enmig de les Pasqües vénen les basques
    
47. Entre Tots Sants i Manresa
48. Esguerrats cap a Sants
    
49. Esperar amb candeletes
50. Estar (un lloc) a la quinta forca
51. Estar empiocat
    
52. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
53. Estar pelat
    
54. Fer campana
55. Fer cantonades
    
56. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
57. Fer com el frare de la creu
58. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
    
59. Fer el beneit
    
60. Fer la fi d'en becaina
61. Fer peça
    
62. Fer safareig
63. Fermar els gossos amb llonganisses
    
64. Fer-se la barba d'or
65. Feta la llei, feta la trampa
66. Fot-li fort que és de Reus
    
67. Ha crescut com els arbres de la Rambla
68. Haver-hi moros a la costa
    
69. Haver-hi roba estesa
70. Juncosa és el centre del món
    
71. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
    
72. L'any de la picor
73. La missa major és missa de senyor
    
74. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
75. Lent com la moleta de Raons
76. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
77. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
    
78. Lleida ha foradat
    
79. Llençar la tovallola
80. Malòrum!, va dir el rei David
81. Manresans, lladres, pillos i gormands
82. Matar el cuc
    
83. Matar jueus
    
84. Mentre hi ha vida hi ha esperança
85. No arribar la sang al riu
86. No saber d'on surten les misses
    
87. No ser bo ni per als gossos
88. Nou de trinca
    
89. O caixa o faixa
90. Parlar del sexe dels àngels
91. Passar Bòria avall
92. Passar-se de la ratlla
    
93. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
    
94. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
    
95. Per Nadal, posarem el porc en sal
    
96. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
    
97. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
98. Per sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
99. Per Santa Llúcia, un pas de puça
100. Pixar aigua beneita
101. Posar en un altar
     
102. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
103. Quants en va deixar el rei Herodes!
104. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
105. Qui no et conega, que et compre
     
106. Remoure Poblet i Santes Creus
     
107. Salut i força al canut!
108. Semblar de l'Alcora
109. Semblar el mercat de Calaf
     
110. Semblar l'orgue de Caldes
111. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
     
112. Semblar un camp d'Agramant
113. Sense la creu ningú no hi veu
114. Ser de pasta d'agnus
     
115. Ser l'ase dels cops
116. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
     
117. Ser la xocolata del lloro
118. Ser més alt que una figatera
119. Ser més mentider que en Calça
     
120. Ser Xauxa
     
121. Serrar la vella
     
122. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
123. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
     
124. Tants caps, tants barrets
     
125. Tenir l'os de Bertran
     
126. Tocar ferro
     
127. Treure faves d'olla
128. Vendre duros a quatre pessetes
     
129. Venir d'Arbeca
     
130. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
     
131. Vós heu passat per can Vidal de la Palma
     

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.

1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
   
3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
4. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
5. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
   
6. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
7. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
8. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
9. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
10. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
11. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
12. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
13. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
14. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
15. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
16. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
17. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
18. DCVB (1930) - Alcover-Moll (1930): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma de Mallorca: Ed. Moll.
19. FARNÉS (1992) - Sebastià Farnés i Badó (1992): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
20. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
    
21. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
22. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
    
23. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
24. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
25. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
26. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
27. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
28. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
29. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
    
30. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
31. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou, Miquel Soler: Rodamots. Cada dia un mot.
32. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
33. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007 - ): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
    
34. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.