Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?

«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:

«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»

Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:

• treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
• treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?

«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».

Nota¹: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota²: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota³: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font: Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

1. A Albatera qui té un ull és l'amo
2. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
3. A cent anys, coteta verda
4. A la Rambla!
   
5. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
   
6. A mansalva
   
7. A perdiu per barba i peti qui peti
8. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
9. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
   
10. Acabar com el rosari de l'aurora
11. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
12. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
13. Això passarà la setmana dels tres dijous
    
14. Això sembla la gotera del convent
15. A la lluna de València
    
16. Al juliol la garrofa porta dol
    
17. Algú ha portat òlibes a Atenes
18. Als cornuts els picava el front
19. Altre gall li cantaria
    
20. Anar a can Felip
21. Anar a fer punyetes
    
22. Anar a tocar ferro
23. Anar amb el vestit d'Adam
24. Anar d'Herodes a Pilat
    
25. Anar de vint-i-un botó
    
26. Anar xino-xano
    
27. Ara li fan el mànec
28. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
29. Brillar per la seva absència
    
30. Buscar-li tres peus al gat
31. Calçar-se les sabates
    
32. Can Seixanta
33. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
    
34. Caure d'oros
35. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
36. Com el Vallès no hi ha res
    
37. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
    
38. Com si em diguessis Llúcia
39. Contra el rosari de l'aurora
40. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
    
41. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
    
42. Descobrir la sopa d'all
43. Desperta ferro!
    
44. Donar les absoltes
    
45. Donar més voltes que el vint-i-nou
46. Donar peixet
    
47. Els reganys de la vella i els dies de la vella
48. Enganyar com un xino
    
49. Enmig de les Pasqües vénen les basques
    
50. Entre Tots Sants i Manresa
51. Esguerrats cap a Sants
    
52. Esperar amb candeletes
53. Estar (un lloc) a la quinta forca
54. Estar empiocat
    
55. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
56. Estar pelat
57. Fer bugada
    
58. Fer campana
59. Fer cantonades
    
60. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
61. Fer com el frare de la creu
62. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
    
63. Fer el beneit
    
64. Fer la fi d'en becaina
65. Fer peça
    
66. Fer safareig
67. Fermar els gossos amb llonganisses
    
68. Fer-se la barba d'or
69. Feta la llei, feta la trampa
70. Fot-li fort que és de Reus
    
71. Ha crescut com els arbres de la Rambla
72. Haver-hi moros a la costa
    
73. Haver-hi roba estesa
74. Juncosa és el centre del món
    
75. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
    
76. L'any de la picor
77. La missa major és missa de senyor
    
78. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
79. Lent com la moleta de Raons
80. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
81. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
    
82. Lleida ha foradat
    
83. Llençar la tovallola
84. Malòrum!, va dir el rei David
85. Manresans, lladres, pillos i gormands
86. Matar el cuc
    
87. Matar jueus
    
88. Mentre hi ha vida hi ha esperança
89. No arribar la sang al riu
90. No parar en torreta
    
91. No saber d'on surten les misses
    
92. No ser bo ni per als gossos
93. Nou de trinca
    
94. O caixa o faixa
95. Parlar del sexe dels àngels
96. Passar Bòria avall
97. Passar-se de la ratlla
    
98. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
99. Pensar en l'amor de les tres taronges
    
100. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
101. Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
102. Per Nadal, posarem el porc en sal
     
103. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
     
104. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
105. Per sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
106. Per Santa Llúcia, un pas de puça
107. Pixar aigua beneita
108. Posar en un altar
     
109. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
110. Quants en va deixar el rei Herodes!
111. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
112. Qui no et conega, que et compre
     
113. Remoure Poblet i Santes Creus
     
114. Salut i força al canut!
115. Sant Pol, quina hora és?
116. Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal
     
117. Semblar de l'Alcora
118. Semblar el mercat de Calaf
     
119. Semblar l'orgue de Caldes
120. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
     
121. Semblar un camp d'Agramant
122. Sense la creu ningú no hi veu
123. Ser de pasta d'agnus
     
124. Ser l'ase dels cops
125. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
     
126. Ser la xocolata del lloro
127. Ser més alt que una figatera
128. Ser més mentider que en Calça
     
129. Ser Xauxa
     
130. Serrar la vella
     
131. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
132. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
     
133. Tants caps, tants barrets
     
134. Tenir l'os de Bertran
     
135. Tocar ferro
     
136. Treure faves d'olla
137. Vendre duros a quatre pessetes
     
138. Venir d'Arbeca
     
139. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
     
140. Vós heu passat per can Vidal de la Palma
     

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.

1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
   
3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
4. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
5. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
   
6. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
7. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
8. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
9. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
10. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
11. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
12. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
13. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
14. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
15. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
16. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
17. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
18. DCVB (1930) - Alcover-Moll (1930): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma de Mallorca: Ed. Moll.
19. FARNÉS (1992) - Sebastià Farnés i Badó (1992): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
20. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
    
21. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
22. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
    
23. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
24. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
25. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
26. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
27. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
28. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
29. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
    
30. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
31. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou, Miquel Soler: Rodamots. Cada dia un mot.
32. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
33. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007 - ): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
    
34. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.